El mapa de la Via LÓctia

Aquest Ús un dibuix de la Via LÓctia en una hipotŔtica vista des de dalt. El Sol Ús nomÚs una dels 200.000 milions d'estrelles d'aquesta tÝpica galÓxia espiral barrada que tÚ uns 90.000 anys-llum de diÓmetre.

The Milky Way

Hauria de prestar-se atenciˇ al fet que quasi be hi ha tantes estrelles entre els brašos espirals que dins d'ells mateixos. La raˇ per la qual els brašos de les galÓxies espirals sˇn tan prominents Ús que les estrelles mÚs brillants estan dins d'ells. Els brašos espirals sˇn les regions mÚs importants de formaciˇ estelĚlar a les galÓxies espirals i Ús on es troben la majoria de les nebuloses.


La forma de la Via LÓctia - La Prova

El primer bon mapa de la forma espiral de la Via LÓctia el va fer Oort, Kerr i Westerhout el 1958 (pot veure una primitiva versiˇ a aquest enllaš). Oort va assenyalar l'hidrogen neutre (HI) a la pla de la galÓxia. MÚs tard, al 1976, Yvonne i Yvon Georgelin va fer mapa de la majoria de les regions HII mÚs importants (nebuloses brillants d'hidrogen ionitzat) mostrant com estan distribu´des per la totalitat dels brašos espirals. El 1993, Taylor i Cordes van fer una versiˇ actualitzada. Finalment al 1995 J VallÚe examinÓ la prova i arribÓ a la conclusiˇ que la galÓxia era una espiral logarÝtmica de quatre brašos descrits a aquest enllaš.

Durant molt de temps s'ha sospitat que al centre de la Via LÓctia podia haver una barra, per˛ la primera prova concloent la va establir Blitz i Spergel el 1991. La informaciˇ de la forma exacte de la barra central la van publicar recentment el juliol del 2001 Lˇpez-Corredoira, Hammersley, Garzˇn, Cabrera-Lavers, Castro-RodrÝguez, Schultheis i Mahoney, (disponible en forma de fitxer postscript a aquest enllaš.) Els autor van concloure que la barra central de la Via LÓctia s'assembla molt a la de la galÓxia espiral M95.

S'han posat juntes aquestes dades aconseguint el mapa que segueix. Hi ha molt poques dades disponibles sobre l'extrem mÚs llunyÓ de la galÓxia per˛ les galÓxies espirals normalment sˇn quasi be simŔtriques, i sovint les caracterÝstiques d'una banda es reprodueixen a l'altra.

The spiral arms of the Galaxy

Per a veure recents anÓlisis de l'e4structura espiral de la nostra galÓxia (que confirmen el mapa anterior) hi ha disponible el document Star-forming complexes and the spiral structure of our Galaxy de D Russeil.

Propietats de la Via LÓctia
DiÓmetre de la galÓxia 90.000 anys-llum
Nombre d'estrelles a la galÓxia 200.000 milions
Massa de la galÓxia 1 bilions de masses solars
Longitud de la barra central 25.000 anys-llum
DistÓncia del Sol al centre 26.000 anys-llum
Espessor de la galÓxia a la zona del Sol2000 anys-llum
PerÝode de rotaciˇ del Sol al voltant del centre galÓctic225 milions d'anys

A sota hi ha quatre galÓxies que s'assemblen a la Via LÓctia. NGC 3953 (a dalt a l'esquerra) a 55 milions d'anys-llum de distÓncia i tÚ 95.000 anys-llum de diÓmetre. NGC5970 (a dalt a la dreta) a 105 milions d'anys-llum de distÓncia i 85.000 anys-llum de diÓmetre. NGC 7329 (a baix a l'esquerra) estÓ a mÚs de 140 milions d'anys-llum de distÓncia per˛ Ús mÚs gran amb un diÓmetre de 140.000 anys-llum. NGC 7723 (a baix a la dreta) a 80 milions d'anys-llum de distÓncia i un diÓmetre de 90.000 anys-llum.

Galaxies similar to the Milkyway
The Milky Way Galaxy Tornar a la plana de la Via LÓctia